Segons la definició clàssica, la Prehistòria és el període de temps que va des de l’aparició dels primers homínids fins la invenció de l’escriptura (aproximadament l’any 3300 a.C.). La Prehistòria es considera el període de temps previ a la Història.
La importància de l’escriptura com a frontera entre la prehistòria i la història està en que només a través dels testimonis escrits, podem conèixer amb certesa aconteixements, fets i creences d’aquelles persones que van viure abans que nosaltres.
La importància de l’escriptura com a frontera entre la prehistòria i la història està en que només a través dels testimonis escrits, podem conèixer amb certesa aconteixements, fets i creences d’aquelles persones que van viure abans que nosaltres.
La Prehistòria es divideix en tres períodes importants:
El més antic d’aquests períodes és el Paleolític: Els homes eren nòmades i s’alimentaven mitjançant la recol·lecció.
A continuació, el descobriment de l’agricultura (revolució Agrícola), va donar lloc a l’inici de la segona etapa, el Neolític, la qual cosa va provocar el pas de ser nòmades a ser sedentaris.
L´últim període de la Prehistòria es coneix, genèricament, per l’Edat dels metalls, ja que en aquest, els éssers humans van descobrir i començar a utilitzar els metalls.
El més antic d’aquests períodes és el Paleolític: Els homes eren nòmades i s’alimentaven mitjançant la recol·lecció.
A continuació, el descobriment de l’agricultura (revolució Agrícola), va donar lloc a l’inici de la segona etapa, el Neolític, la qual cosa va provocar el pas de ser nòmades a ser sedentaris.
L´últim període de la Prehistòria es coneix, genèricament, per l’Edat dels metalls, ja que en aquest, els éssers humans van descobrir i començar a utilitzar els metalls.
Centrant-nos en l’evolució dels rellotges, hem de tenir en compte que des de la prehistòria l'home va mesurar el temps. Els éssers humans de la prehistòria van conèixer el temps a partir de l'observació de fenòmens naturals regulars, com l'alba i el capvespre, els cicles de la lluna, els canvis en la posició dels estels en el firmament, etc.
Aquests van ser els primers passos que permetrien als seus successors extreure, a poc a poc, conclusions més complexes sobre els subtils patrons dels moviments periòdics del Sol i de la Lluna, i així regular les seves calendaris d'una forma cada vegada més exacta.
L'home primitiu, en relacionar els successos que esdevenien en la seva vida quotidiana amb els canvis que es produien al cel, van convertir el Sol, la Lluna i les estrelles en els seus primers calendaris.
El Sol els hi servia per mesurar el moment del dia en què es trobaven. Se sap que els homes de Cromagnon en el Paleolític Superior fa uns 43.000 anys, utilitzaven vares de fusta o bé objectes encastats a terra i d'acord amb la longitud de l'ombra que projectés el Sol en caure sobre ells, podien saber quina hora del dia era: si l'ombra era igual a la longitud del bastó en el matí, eren les 9:00 a. m.; i això succeïa a la tarda, eren les 3:00 p. m.
Aquests van ser els primers passos que permetrien als seus successors extreure, a poc a poc, conclusions més complexes sobre els subtils patrons dels moviments periòdics del Sol i de la Lluna, i així regular les seves calendaris d'una forma cada vegada més exacta.
L'home primitiu, en relacionar els successos que esdevenien en la seva vida quotidiana amb els canvis que es produien al cel, van convertir el Sol, la Lluna i les estrelles en els seus primers calendaris.
El Sol els hi servia per mesurar el moment del dia en què es trobaven. Se sap que els homes de Cromagnon en el Paleolític Superior fa uns 43.000 anys, utilitzaven vares de fusta o bé objectes encastats a terra i d'acord amb la longitud de l'ombra que projectés el Sol en caure sobre ells, podien saber quina hora del dia era: si l'ombra era igual a la longitud del bastó en el matí, eren les 9:00 a. m.; i això succeïa a la tarda, eren les 3:00 p. m.
L'observació del firmament no va ser per als éssers humans primitius una diversió ni una curiositat, sinó una autèntica necessitat. L'observació del cel va començar a prendre importància quan es va passar de l'economia merament dependent de la caça a ser caçadors- recol · lectors. Encara que hi va haver societats que basaven les seves agricultures en la incidència de fenòmens tan dispars com les floracions o les crescudes dels rius, és molt probable que, en iniciar en els coneixements bàsics de l'astronomia, algunes d'elles poguessin utilitzar-los per mesurar el temps d'una forma més precisa.
En temps primitius l’home es va adonar que l’ombra variava segons la posició del sol. A partir d’aquesta observació va aparèixer el gnomon, un pal vertical incrustat al terra de forma perpendicular, amb unes marques al terra per indicar els diferents moments del dia. A poc a poc, aquest pal rudimentari es va anar transformant en grans obeliscs o pals clavats a les parets.
El conjunt Neolític d’Stonehenge a Gran Bretanya, es considera un dels primers rellotges solars d'Europa, datat al voltant de l’any 3500 aC. Es tracta d’un conjunt de grans megàlits de pedra i una de les funcions que se li suposa és la d’observatori astronòmic destinat a preveure les estacions. Els arqueòlegs creuen que es tractava d'un lloc de culte al Sol, la seva avinguda principal està alineada amb el punt de sortida del Sol a l'horitzó el dia del solstici d'estiu, i això fa pensar a molts arqueòlegs que els constructors d’aquest gran conjunt tenien nocions d’astronomia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario