Edat moderna

L’edat moderna és l’etapa de la historia d’Occident que comprén entre els anys 1453 (caiguda de Constantinoble) i 1790 (Revolució Francesa). Aquí apareix un nou sistema econòmic, el capitalisme. És un període de valors com la modernitat agafant com a referent l’edat antiga.

Al Segle XIV alguns nobles i senyors comencen a tenir a les seves cases rellotges privats de peses. El mecanisme anomenat fuita regula el descens gradual de les peses, aquestes, en descendir, impulsen una sèrie de rodes dentades. A mesura que el pèndol oscil·la d'un costat a un altre, l’àncora de la fuita deixa avançar l'engranatge. Això produeix el tictac  del rellotge. La pesa va baixant fins que arriba a un límit i cal tornar-la a pujar. Posteriorment, el ressort en espiral substitueix a les peses.

Al voltant de l'any 1500 comença a utilitzar-se el ressort, que reemplaçava al sistema de peses i permetia la fabricació de rellotges més petits, portàtils, i que va donar lloc a la realització de bellíssimes artesanies i obres d'art de la mecànica i l'orfebreria de l'època.

Alguns investigadors opinen que el primer mecanisme de fuita va ser inventat pel xinès I Hing l'any 726. Però hi ha diversos tipus de fuita: la fuita Graham inventat en 1715; la fuita de clavilles en 1753 pel francés; Amant i perfeccionat per Pierre Caron; la fuita de l’áncora inventat en 1759 per Mudge; i el de l’áncora i clavilles, en 1798 pel francès Perrón.

El descobriment del moviment isocrònic de les oscil·lacions pendulares es fa en 1583. Galileu, en els seus últims anys d'experimentació, al voltant de 1641, va projectar un rellotge de pèndol, que va ser acabat pels seus continuadors. El disseny original va ser conegut pel físic holandès Juan Cristiano Huygens i va descobrir que el pèndol ha de descriure un arc i no un cercle. La cicloide la va assenyalar entre dos segments que delimiten la seva trajectòria per aconseguir el perfecte període. I en 1675 ell mateix va crear el ressort en espiral regulador, mecanisme molt simple per fer funcionar els rellotges de butxaca.

La forma en espiral ha perdurat fins a l'actualitat.

En començar el Segle XIX, un rellotger suís, Louis Berthoud va inventar el cronòmetre i va ser perfeccionat el sistema de corda. Un altre suís, Louis Philippe, afina els diversos elements i treballa amb elements més petits, que ho porten a treballar amb mecanismes de precisió i a la utilització d'altres materials i de nous aliatges per a ressorts , per a l'assoliment d'un punt just de duresa, inalterabilitat i mínimes variacions als efectes externs. A finalitats del Segle XIX, C. I. Guillaume va donar un altre pas en l'evolució dels rellotges, inventant el invar , aconseguint nous aliatges en ressorts i balancins.