Edat Antiga

L'edat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'imperi Romà el 476, que marca l'inici de l'Edat mitjana. És, per tant, el primer període pròpiament històric.

Era una època caracteritzada per l'esclavitud, la cultura clàssica de Grècia i Roma i una forma de vida basada en el comerç.

El rellotge de Sol o bé quadrant solar va ser el primer instrument de mesura creat per l'home. La seva complexitat i exactitud depenien del coneixement sobre els moviments del Sol, la Lluna i els planetes assolit per les antigues civilitzacions, així com dels usos pràctics per als que van ser creats. 

El rellotge de sol, emprava l'ombra llançada per un gnòmon sobre una superfície amb una escala per indicar la posició del Sol en el moviment diürn. Segons la disposició del gnòmon i de la forma de l'escala es podia mesurar els diferents tipus de temps, sent el més habitual el temps solar aparent, ja que el principal problema d’aquests primitius rellotges de sol és que deixaven de funcionar, lògicament, en dies ennuvolats i a les nits i, a més, els quadrants s’havien de modificar segons les latituds terrestres per variar la inclinació dels raigs solars; per tant, la medició no era gaire segura.

Després que els egipcis donessin el primer pas, la construcció de rellotges solars es va estendre per tot el mediterrani arribant a Occident on es van fer nombrosos avenços i nous usos a aquests rellotges. A Europa no va arribar fins a la caiguda de l'imperi romà. En la Edat antiga es creu que la introducció del rellotge denominat scaphe o quadrant solar va ser de l’astrònom grec Anaximandre entre el s.V i el VII aC. Consistia en un bloc amb una cavitat hemisférica on es col·locava el gnomon o barra que servia d’agulla. Van introduir un canvi important i és que, si els anteriors mesuraven l’hora segons la longitud de l’ombra, aquests ho feien segons la seva posició. L’avanç grec va ser el que més tard va ser adoptat pels conquistadors romans, que el van denominar hemispherium, en relació amb la forma del bloc on es marcava l’hora.

Rellotge solar grec

Rellotge solar romà

Les limitacions dels rellotges de Sol, com el seu funcionament depenenia de la llum solar, van portar a buscar alternatives. Al voltant del 1400 aC els egipcis van inventar les clepsidres, uns rellotges d’aigua que ràpidament copiaren els babilonis, estenent-se el seu ús posteriorment a les cultures gregues i romanes. La Clepsidra és un rellotge d’aigua amb el qual es determinava el temps mesurant la velocitat de pas de l´aigua d´un recipient a l´altre. 
Els primers rellotges d’aigua consistien en un recipient ceràmic que contenia aigua fins a un nivell, amb un orifici a la base d’una mida adequat per assegurar la sortida del líquid a una velocitat determinada i, per tant, en un temps prefixat. En el seu interior, disposava de varies marques que quan pujava el nivell d-aigua indicava uns períodes que assenyalaven l’hora durant la nit.

 Rellotge d'aigua de ceràmica

Van ser els grecs els qui van donar el nom de clepsidra a l’aparell.
La clepsidra va ser molt utilitzada i perfeccionada a l'Antiga Grècia, la millora més important és atribuïda a Ctesibi (segle III aC), que, entre d'altres coses, va introduir un sistema automàtic per adaptar la durada del dia en funció de les estacions, ja que els grecs dividien el dia -les hores de llum- en dotze hores, de manera que a l'hivern les hores duraven menys que a l'estiu. A Atenes s'utilitzava per a limitar la durada dels discursos i també era present a l'àgora.
La cultura grecollatina a més de perfeccionar la clepsidra, va fer proliferar els rellotges solars a monuments urbans i temples. A l'àgora d'Atenes es va construir vers el 50 aC la Torre dels Vents, una torre octagonal amb funcions de rellotge que mesurava el temps amb rellotges de sol, havia un gnòmon a cadascuna de les seves vuit façanes, i una clepsidra a l'interior.


Més endavant, els romans i els xinesos van continuar utilitzant aquest tipus de rellotge, tot incorporant-hi millores i convertint, així, la clepsidra en un instrument cada vegada més complex.
El rellotge d'aigua serà l'antecessor del rellotge de sorra.